Reeagafo el blog el dia del meu aniversari per celebrar el primer any de la "llar Mercaders". No, tranquils, no estic celebrant la posada en funcionament d'un orfenat ni del casal d'avis dels jubilats de la boqueria, em refereixo a la celebració del nostre primer any de convivència a Can Mercaders, el pis que no deixa indiferent. Alguns diuen que és un "pis de moros" (ja els val !); d'altres, afortunadament, s'hi refereixen com un pis "rollo juvenil"  mentre que d'altres en destaquem la seva pluralitat i internacionalitat . En qualsevol cas és la llar de l'Eli, l'Eloi i el Cesc, un habitatge tant petit com encantador i ple de carisma. Un habitatge amb les seves peculiaritats: una paret sevillana transvestida amb guix de "cartró-pedra", un carrer en prospecció arqueològica amb un munt de pols que s'aixeca a diari o un veí italià que cada dia ensenya el seu pis a una noieta diferent en són principals trets identificadors.

Solidaritzats amb el nostre pobre veí que "no troba mai la noia que li vulgui llogar el pis", els joves i actius habitants de Can Mercaders fa avui mateix un any que vàrem signar el contracte de lloguer. Fa just un any vam oficialitzar la nostra voluntat de formar part del pis més trendy del moment, de compartir la nostra vida diària amb els que llavors eren pràcticament uns desconeguts i l'invent ens ha sortit bé. Tal com la companya Eli deia: "un aprovat amb nota" del qual se n'ha desprès i hem après estils de vida, formes de comunicació, la importància dels ideals, les avantatges de ser pràctic, la gran rellevància de la cultura i dels trets identitaris, de la cura del medi ambient i de la corresponsabilitat.

Sembla molta cosa apresa però no és així, només cal estar un any sense televisor i això serà el mínim que s'aprèn. Suggereixo que ho proveu!

Una abraçada a l'Elii a l'Eloiper aquest primer any!

Cesc.

 

P.s.: En honor al temps que vaig dedicar al nivell D avui he inclòs un refrany Mallorquí en el més significatiu dels títols